ACDC
Angus i Malcolm Young, van pensar la idea del nom per a la banda, després de veure escrit "AC/DC", en la part de baix de la màquina de cosir de la seva germana, Margaret. AC/DC és l'abreviació, en anglès, de "corrent altern/corrent continu (alternating current/direct current), que indica que un dispositiu elèctric, pot usar-se amb ambdós tipus de tensió. Els germans, van sentir que aquest nom simbolitzava l'energia i la potència de les presentacions de la banda, i el nom va quedar.[7]
En algunes cultures, "AC/DC" és un terme d'argot per a la bisexualitat: el grup ha dit que no eren conscients d'això fins que un taxista li cridés l'atenció una nit després d'un concert. Algunes figures religioses han suggerit que el nom significa "Anti-Christ/Devil's Child(ren)" (Anticrist/Nens del dimoni), "Anti-Christ/Devil Christ" (Anticrist/Crist diabòlic), "Anti Crist/Death to Crist" (Anticrist/Mort a Crist), "After Christ/Devil Comes" (Després de Crist/Ve el dimoni) i "Anti Christ/Devil Choice" (Anticrist/Elecció del Diable) encara que les remors hagin persistit entre crítics que van intentar dir que era una banda satànica, també cap destacar que el signe que està en el mitjà de les dues sigles és un raig. El grup va negar aquestes interpretacions del seu nom, fins i tot s'ha burlat d'elles.[8]
"AC/DC" és pronunciada una lletra alhora ("ei si di si" o bé "a ce de ce"); no obstant això, se'ls coneix com "Acca Dacca" a Austràlia. El nom ha inspirat bandes tribut, incloent BC/DC,[9] una banda canadenca; AC/DShe,[10] un grup femení de San Francisco, i Hayseed Dixie.
El primer tribut a AC/DC peruà va ser realitzat per Vade Retro Produccions en la Conquilla Acústica de San Miguel (Lima) en l'any 1998, entre altres tributs a Metallica, Iron Maiden i KISS. Una altra banda tributo d'AC/DC peruana és Hell/Stone.[11]
També es van guanyar un espai en el món de la informàtica, quan es va inventar un visor d'imatges anomenat "ACDSee", el qual, per la similitud del nom, sense dubte que és un homenatge al grup.
[modifica] Història
L'any 1974 van treure el disc "High Voltage" i el 1975 "TNT" a Austràlia, amb el material dels dos discs van treure una versió d'"High Voltage" per als Estats Units i Gran Bretanya. "Dirty Deeds done Dirt Cheap" va sortir l'any 1976, el 1977 "Let There Be Rock"i el 1978 el "Powerage", a més aquest mateix any van treure un disc gravat en directa que captava l'essència dels concerts d'AC/DC. Finalment l'any 1979 van treure un disc que els llençaria a la fama definitivament: "Highway to hell" considerat el millor disc fins aleshores i amb xifres de vendes ja importants, el single del disc el també "Highway to hell" s'ha convertit en un autèntic himne del rock.
El 19 de febrer de 1980 varen trobar mort Bon Scott, per una intoxicació etílica greu.
Després de la mort del carismàtic Bon Scott AC/DC es plantejaria la seva continuïtat, finalment escolliren un nou vocalista per la banda, l'anglès Brian Johnson. El primer disc que van treure després de la tragèdia va ser al mateix any 1980, el famós "Back in Black" un dels discs que va marcar l'època dels 80, amb més de 40 milions de còpies venudes a tot el mon, que figura en quarta posició en el rànquing de la RIIA dels discs més venuts de la història.
Aprofitant la febre d'AC/DC que havia produït "Back in Black" van aprofitar per tornar a editar discs que no s'havien escoltat als Estats Units o Europa.
L'any 1981 van treure "For Those About to Rock We Salute You", el 1983 "Flick of the Switch", el 1984 "Jailbreak", el 1985 "Fly on the Wall", el 1986 "Who Made Who", un disc recopilatori amb motiu de la banda sonora de la pel·lícula d'Stephen King (declarat fan d'AC/DC) Maximum Overdrive. Van continuar l'any 1988 "Blow Up Your Video", el 1990 van treure el "The Razor's Edge" un gran disc que els va tornar a l'elit gràcies al seu tema principal, el conegut "Thunderstruck". L'any 1992 van treure un disc en directe "AC/DC Live", el 1995 van treure altre vegada un gran disc el "Ballbreaker". L'últim disc d'estudi va ser el potent "Stiff Upper Lip" amb el qual van tornar al so dels seus principis. L'any 2005 van treure un disc recopilatori amb música, vídeo i imatges titulat "Family Jewels".
[modifica] Membres de la banda
Entre l'any 1973 i avui en dia, hi han hagut canvis considerables en els membres de la banda, sempre però conservant els germans Young. La resta de membres han anat variant per diverses causes. Actualment (2006) el grup esta format per:
Malcolm Young (guitarra rítmica)
Angus Young (guitarra solista)
Brian Johnson (vocalista)
Cliff Williams (Baix)
Phil Rudd (bateria)
El líder de la banda ha estat des del principi el germà petit dels Young, Angus el qual té una forta presència en concert, vesteix de colegial segons diuen perquè al principi venia del col·legi sense temps per poder-se canviar, a mes també la seva forma de tocar la guitarra fent els peus d'ànec el caracteritzen com el carismàtic líder d'una de les millors bandes de rock de tots els temps.
Angus i Malcolm Young, van pensar la idea del nom per a la banda, després de veure escrit "AC/DC", en la part de baix de la màquina de cosir de la seva germana, Margaret. AC/DC és l'abreviació, en anglès, de "corrent altern/corrent continu (alternating current/direct current), que indica que un dispositiu elèctric, pot usar-se amb ambdós tipus de tensió. Els germans, van sentir que aquest nom simbolitzava l'energia i la potència de les presentacions de la banda, i el nom va quedar.[7]
En algunes cultures, "AC/DC" és un terme d'argot per a la bisexualitat: el grup ha dit que no eren conscients d'això fins que un taxista li cridés l'atenció una nit després d'un concert. Algunes figures religioses han suggerit que el nom significa "Anti-Christ/Devil's Child(ren)" (Anticrist/Nens del dimoni), "Anti-Christ/Devil Christ" (Anticrist/Crist diabòlic), "Anti Crist/Death to Crist" (Anticrist/Mort a Crist), "After Christ/Devil Comes" (Després de Crist/Ve el dimoni) i "Anti Christ/Devil Choice" (Anticrist/Elecció del Diable) encara que les remors hagin persistit entre crítics que van intentar dir que era una banda satànica, també cap destacar que el signe que està en el mitjà de les dues sigles és un raig. El grup va negar aquestes interpretacions del seu nom, fins i tot s'ha burlat d'elles.[8]
"AC/DC" és pronunciada una lletra alhora ("ei si di si" o bé "a ce de ce"); no obstant això, se'ls coneix com "Acca Dacca" a Austràlia. El nom ha inspirat bandes tribut, incloent BC/DC,[9] una banda canadenca; AC/DShe,[10] un grup femení de San Francisco, i Hayseed Dixie.
El primer tribut a AC/DC peruà va ser realitzat per Vade Retro Produccions en la Conquilla Acústica de San Miguel (Lima) en l'any 1998, entre altres tributs a Metallica, Iron Maiden i KISS. Una altra banda tributo d'AC/DC peruana és Hell/Stone.[11]
També es van guanyar un espai en el món de la informàtica, quan es va inventar un visor d'imatges anomenat "ACDSee", el qual, per la similitud del nom, sense dubte que és un homenatge al grup.
[modifica] Història
L'any 1974 van treure el disc "High Voltage" i el 1975 "TNT" a Austràlia, amb el material dels dos discs van treure una versió d'"High Voltage" per als Estats Units i Gran Bretanya. "Dirty Deeds done Dirt Cheap" va sortir l'any 1976, el 1977 "Let There Be Rock"i el 1978 el "Powerage", a més aquest mateix any van treure un disc gravat en directa que captava l'essència dels concerts d'AC/DC. Finalment l'any 1979 van treure un disc que els llençaria a la fama definitivament: "Highway to hell" considerat el millor disc fins aleshores i amb xifres de vendes ja importants, el single del disc el també "Highway to hell" s'ha convertit en un autèntic himne del rock.
El 19 de febrer de 1980 varen trobar mort Bon Scott, per una intoxicació etílica greu.
Després de la mort del carismàtic Bon Scott AC/DC es plantejaria la seva continuïtat, finalment escolliren un nou vocalista per la banda, l'anglès Brian Johnson. El primer disc que van treure després de la tragèdia va ser al mateix any 1980, el famós "Back in Black" un dels discs que va marcar l'època dels 80, amb més de 40 milions de còpies venudes a tot el mon, que figura en quarta posició en el rànquing de la RIIA dels discs més venuts de la història.
Aprofitant la febre d'AC/DC que havia produït "Back in Black" van aprofitar per tornar a editar discs que no s'havien escoltat als Estats Units o Europa.
L'any 1981 van treure "For Those About to Rock We Salute You", el 1983 "Flick of the Switch", el 1984 "Jailbreak", el 1985 "Fly on the Wall", el 1986 "Who Made Who", un disc recopilatori amb motiu de la banda sonora de la pel·lícula d'Stephen King (declarat fan d'AC/DC) Maximum Overdrive. Van continuar l'any 1988 "Blow Up Your Video", el 1990 van treure el "The Razor's Edge" un gran disc que els va tornar a l'elit gràcies al seu tema principal, el conegut "Thunderstruck". L'any 1992 van treure un disc en directe "AC/DC Live", el 1995 van treure altre vegada un gran disc el "Ballbreaker". L'últim disc d'estudi va ser el potent "Stiff Upper Lip" amb el qual van tornar al so dels seus principis. L'any 2005 van treure un disc recopilatori amb música, vídeo i imatges titulat "Family Jewels".
[modifica] Membres de la banda
Entre l'any 1973 i avui en dia, hi han hagut canvis considerables en els membres de la banda, sempre però conservant els germans Young. La resta de membres han anat variant per diverses causes. Actualment (2006) el grup esta format per:
Malcolm Young (guitarra rítmica)
Angus Young (guitarra solista)
Brian Johnson (vocalista)
Cliff Williams (Baix)
Phil Rudd (bateria)
El líder de la banda ha estat des del principi el germà petit dels Young, Angus el qual té una forta presència en concert, vesteix de colegial segons diuen perquè al principi venia del col·legi sense temps per poder-se canviar, a mes també la seva forma de tocar la guitarra fent els peus d'ànec el caracteritzen com el carismàtic líder d'una de les millors bandes de rock de tots els temps.
| Any | Guitarra principal | Guitarra rítmica, veu | Veu principal | Baix/veu | Bateria | Àlbum |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1973 | Angus Young | Malcolm Young | Dave Evans | Larry Van Kriedt | Colin Burgess | |
| 1974 | Rob Bailey | Peter Clack | ||||
| 1975 | Bon Scott | George Young | Tony Currenti | High Voltage | ||
| 1976 | Mark Evans | Phil Rudd | T.N.T. + Dirty Deeds Done Dirt Cheap | |||
| 1977 | Let There Be Rock | |||||
| 1978 | Cliff Williams | Powerage | ||||
| 1979 | Highway To Hell | |||||
| 1980 | Brian Johnson | Back in Black | ||||
| 1981 | For Those About to Rock | |||||
| 1982 | ||||||
| 1983 | Flick of the Switch | |||||
| 1984 | Simon Wright | |||||
| 1985 | Fly on the Wall | |||||
| 1986 | Who Made Who | |||||
| 1987 | ||||||
| 1988 | Blow Up Your Video | |||||
| 1989 | ||||||
| 1990 | Chris Slade | The Razor's Edge | ||||
| 1991 | ||||||
| 1992 | Live + Live: 2 CD Collector's Edition | |||||
| 1993 | ||||||
| 1994 | ||||||
| 1995 | Phil Rudd | Ballbreaker | ||||
| 1996 | ||||||
| 1997 | ||||||
| 1998 | ||||||
| 1999 | ||||||
| 2000 | Stiff Upper Lip | |||||
| 2001 | ||||||
| 2002 | ||||||
| 2003 | ||||||
| 2004 | ||||||
| 2005 | ||||||
| 2006 | ||||||
| 2007 | ||||||
| 2008 |
